La verdadera historia de l’avia maria la castanyera
Hi havia una vegada una velleta que vivia en una casa del bosc. era la maria castanyera. La castanyera portava sempre una devental molt llarg, un mocador al cap i un cistell a la mà.
Un dia va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
– oh, quantes castanyes! què contenta estic!
i es va posar a collir castanyes. i vinga a collir castanyes. i deia:
– castanya …., al cistell !!
– castanya al cistell!!
Castanya que agafava al cistell la posava. quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta,va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes.
Va agafar les castanyes del cistell i…la castanyera es va esverar. va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridava:
Castanyes, on sou? castanyes, on sou?
Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren. tot d’ una es va posar a ploure i entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure…, una castanya que caminava!!!
– com pot ser ? les castanyes no caminen pas! oh, i una altra castanya que camina! però…, si tenen banyes i tot!! què he fet?! he collit cargols i no pas castanyes!
hi havia castanyes per tot arreu: al terra, a la paret, a la cadira, a la torradora… hauré d’anar al bosc un altre cop! ja cal que corri… nens de l’escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades!
Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:
– Per no equivocar-me cantaré la cançó del “cargol, treu banya”, i si són castanyes, no trauran les banyes.
cargol treu banya,
puja a la muntanya.
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
– Aquesta vegada l’ he encertada i se’n va tornar cap a la seva paradeta començar a torrar les castanyes, i molt contenta es va posar a cridar:
“Castanyes!
castanyes ben torrades,
calentes i fumades!”
Els nens, quan la van sentir, corrents hi van anar. Peró un dia va apareixa per aquellas contrades un bruixa molt dolenta amb els seus bruixots i varen robar i pendra totes les castanyes que tenia la maria la castanyera…. aleshores la maria va demanar ajuda al seu cosí el boticari i que també era aprenent de druida… quant li va explicar el que pasava, varen preparar unes polvores magiques que quan et tocan et converteixen amb pedra, i varen anar buscar a la bruixa i els seus ajudants bruixots, va començar una gran batalla.
i al final varen poder convertir a tots en pedra i recuperar totes les castanyes i per celebraro varen fer una festa amb castanyes , moniatos, i panallets ben dolços i amb mistela de la bona.. aixi es fa cada any per recordar que la bruixeria no es bona i que la maria la castanyera cada any surt del seu amagatall per torrar ben torrades totes les castanyes per poder fer felicos a tots els nens i nenas.
I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes. i que una bruixota molt dolenta volia deixar al poble sense castanyes.
Y conte contat, ja s’ha acabat!
