Ver todos los artículos

26 d'abril del 2018



Publicado el 26 abril, 2018 - 13:44h

Avui tenim el plaer de presentar en el nostre Blog, al Víctor Cuevas, fill d’un dels nostres residents, que també ens ajuda amb els seus testimoniatges al Blog, el Sr. Josep Maria Cuevas.

En Víctor ha volgut compartir amb tots nosaltres unes paraules sobre una qüestió molt comuna entre totes les famílies que formen part de la residència DomusVi Bonanova.

Us deixem a continuació el seu testimoniatge, escrit des de la sinceritat i l’experiència, que ens ajuda al fet que aquest Blog sigui un espai on compartir desitjos i inquietuds i d’aquesta manera proporcionar una eina d’ajuda mútua.

 

 

Perquè el meu pare, José Mª Cuevas, està a la Residencia de Bonanova?
Victor Cuevas 17.04.18

En primer lloc permeteu-me que em presenti, sóc Victor Cuevas el fill gran de José Mª Cuevas, que ha escrit alguns articles en aquest blog tant interessant.

Quan ell em va explicar aquesta nova activitat, em va semblar molt interessant i molt positiva, tant és així que em vaig oferir com a voluntari per fer alguna aportació esporàdica i aquí estic a la vostre disposició i amb molt de gust.

A continuació us vull respondre a la pregunta del títol.

Fa més de dos anys que el meu pare va ingressar d’urgències al Hospital de Barcelona per hemorràgies. El primer pronòstic va ser preocupant.

Per sort l’evolució va ser favorable i el 24 de desembre ens plantejàvem d’anar cap a casa. Fins i tot ja teníem contractat un cuidador.

En el darrer moment ell no es va veure amb cor de poder donar aquest pas i ens va demanar que l’ingresséssim en una residència. El món se’ns va caure al damunt donades les dates en que estàvem. Ens semblava impossible d’aconseguir-ho.

Va ser aleshores quan vaig parlar telefònicament amb la Sra. Coral Francàs. Per anys que visqui, no oblidaré mai les facilitats que ens va donar per poder solucionar el tema tot i ser 24 de desembre, amb tota la seva professionalitat i humanitat que l’envolten. Quan una persona fa la seva feina a gust, no es pot dissimular i al contrari també.

Al final no va fer falta, donat que vam passar les festes al hospital i posteriorment, l’11 de gener va ingressar a la residència de Bonanova, on va començar una nova etapa de la seva vida que mica a mica a anat assumint i superant gràcies al seu meravellós equip de professionals, als residents i a la família.

Ja veieu com en un instant ens canvia la vida, que és efímera… cal que visquem intensament el moment present i gaudim de les petites coses, que en el dia a dia podem fer.

Com diu el meu pare a la seva primera publicació: “Así que ya sabéis lo que hemos de hacer: conseguir cada vez más amigos y tratar con afecto a las personas que nos atienden.” (José Mª Cuevas dixit).

Fins la propera si ho voleu, està clar.

A reveure
Victor Cuevas

Comentarios: 0

Responder


Ver todos los artículos