Ver todos los artículos

18 de maig de 2018



Publicado el 18 mayo, 2018 - 13:46h

Aquest cap de setmana em va enviar un video, que em van fer reflexionar molt: es titulava “¿Qué hay después de la muerte? segons la Dra. Elisabeth Kübler-Ross, nascuda a Zurich (Suïssa) 1926-2004. Aquesta senyora potser va estar una de les persones del segle XX, que més sabia i havia investigat sobre la mort.

Tant em va colpir veure el video que us he indicat, que vaig pensar que sobre aquest tema el de la mort, tenia que fer-ne una reflexió en veu alta i aquí està.

Amb la millor de les intencions i si ens pot servir a tots plegats per analitzar aquesta qüestió des de la serenor i la pau, millor que millor, doncs és un tema que ens afecta a tothom. Ningú ens hi escaparem i la mort porta habitualment associades la tristesa i el dolor.

Hem de partir de la base de que estem parlant, en un principi, dels nostres familiars que viuen en una residència de persones grans, amb més o menys edat i amb més o menys dependència. Però això de la mort, no és un tema d’edat, podem haver d’ agafar l’últim tren, sent jove, fins i tot un infant. Això és com una rifa, toca quan toca.

Però anem a parlar sense por de la mort, aquesta dona que té mal alè i que ningú l’estima, ni la vol de companya, ni en volem sentir parlar mai, i com més lluny estigui millor… per molt que diguin que els “legionarios son novios de la muerte…”.

Com es diu habitualment als enterraments quan és el cas de persones grans, “és llei de vida” i la vida té un principi i un fi, com tot. Això no ens ha de venir de nou a ningú.

De fet des de que tenim ús de raó, a tots ens ensenyen les regles del joc… que amb més o menys sorpresa, acceptem sense entendre-ho massa, doncs no tenim altre opció i tots sabem que en aquest món, hi estem de passada. Hi tenim una estada més o menys llarga o curta i al final marxem cap una altre destinació.
A la residència i també fora, “al passar llista” potser que hi falti alguna persona, doncs ha iniciat l’últim viatge, sense bitllet de tornada…

Al món hi han guerres, malalties, accidents,… que a vegades fan que s’avanci l’últim viatge de les persones.

Sempre he sentit a dir que el pitjor que els hi pot passar a uns pares és tenir que enterrar un fill. Això no és llei de vida i pel que he sentit, no s’arriba a superar mai. Espero no tenir que suportar mai aquest dolor infernal.

Cada persona té les seves creences religioses o potser no en té cap, però això no és un tema de religions, ni de si s’és practicant o no. Tothom més tard o més d’hora si o si, morirem, tant si anem cada dia a missa com si no hi anem mai.

La Dra. Kübler-Ross, després de tota la seva experiència acumulada de tants anys, va arribar a unes conclusions que ens fan reflexionar i que a grans trets resumeixo a continuació i que espero ens serveixin a tots plegats per veure les coses amb la perspectiva que se les podia mirar ella:

La mort no és el final, sino el principi d’una nova vida, per tant morir no hauria de ser trist.
La vida és un lloc on venim a aprendre lliçons i una vegada apreses, ja estem preparats per tornar al paradís.
La vida és tan sols una part de la nostra meravellosa existència.
La vida cal aprofitar-la mentre la tenim, doncs la vida és efímera…

Entre les seves frases famoses, n’he volgut transcriure una:
“Nuestros miedos no detienen a la muerte, sino a la vida”

 

Firmat:

Victor Cuevas

 

Víctor Cuevas y el seu pare, a DomusVi Bonanova 

Comentarios: 0

Responder


Ver todos los artículos